dissabte, 13 de desembre del 2008

Sessió de divulgació dels projectes del grup de recerca TECTEX de l'Intexter

El grup de recerca TECTEX, amb seu a l'Intexter del Campus de la UPC a Terrassa, ha organitzat aquest divendres una sessió de divulgació dels seu projectes de recerca duts a terme en el sector tèxtil durant els darrers quatre anys i els engegats recentment.



Nanotecnologia, protecció contra les radiacions ultraviolades, facilitar el control de qualitat tèxtil, evitar la possible coloració dels teixits en el rentat, estudi de noves fibres provinents de recursos anualment renovables, entre d’altres, han centrat l’activitat innovadora, en els darrers quatre anys, d’aquest grup de recerca de l’INTEXTER del Campus de la UPC a Terrassa.

TECTEX és l’acrònim de TECnologia TÈXtil. TECTEX ha estat desenvolupant uma tasca molt interessant de recerca i innovació els darrers quatre anys amb resultats importants per al sector tèxtil. Els projectes més rellevants són:

Estudi i adaptació de tècniques per facilitar el control de qualitat tèxtil.
Un dels projectes en què han treballat els investigadors i les investigadores de TECTEX pot ajudar a les empreses a detectar ràpidament defectes estructurals en els teixits, la qual cosa pot repercutir directament en la seva competitivitat. TECTEX ha estudiat la variació de la microestructura dels substrats de poliamida 6.6 en el seu tractament tèrmic industrial. Les tècniques desenvolupades són econòmiques i d’aplicació relativament senzilla, permetent estalviar recursos en l’adquisició d’equips molt més costosos.


Millora de la protecció dels teixits contra les radiacions ultraviolades.
El TECTEX ha treballat en la millora del Factor de Protecció Ultravioleta (UPF, Ultraviolet Protection Factor) dels teixits. Per fer-ho, s’han estudiat i aplicat nous productes químics específics aptes per aplicar com a productes d’acabat tèxtil. S’han obtingut models estadístics que estableixen les condicions per optimitzar l’UPF.


Millores en la inhibició de la transferència de colorant en el rentat d’articles
tèxtils.
Una de les preocupacions dels fabricants de teixits és que els seus productes no perdin el color. El TECTEX ha estudiat una tècnica, amb enzims naturals, i per tant respectuosa amb el medi ambient, que inhibeix la transferència de colorant en el rentat d’articles tèxtils tant per destrucció del colorant en el bany de rentat com per eliminación de les taques de color que es poden produir en els teixits.


Estudi de les propietats de fibres provinents de recursos anualment renovables per a ús tèxtil.
El grup està investigant les fibres de Polilactida (PLA), polímer biodegradable I biocompatible, el monòmer del qual (àcid làctic) s’obté del midó. El gran interès per introduir aquest polímer en el sector tèxtil és la possibilitat de disposar d’una fibra obtinguda a partir de recursos anualment renovables, que podria substituir a les actuals fibres sintètiques quan el petroli s’esgoti. Aquests tipus de fibres, actualment, ja permeten disminuir el consum de les fibres provinents de recursos petroquímics.


Producció de nanofibres tèxtils.
l’INTEXTER de la UPC ha generat la tecnologia òptima per produir nanofibres tèxtils, de manera controlada, aprofitant l’efecte d’electrosppining. El grup de recerca TECTEX ha participat en aquest projecte juntament amb d’altres investigadors de l’INTEXTER.

A més, TECTEX treballa en diferents projectes amb nanoparticules per aplicar-les a productes tèxtils d’alt valor afegit.

divendres, 21 de novembre del 2008

Europa aposta per la innovació del tèxtil de la mà de l’INTEXTER de la UPC per fer més competitiu el sector



L’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial (INTEXTER) de la UPC lidera el projecte de recerca europeu MODSIMTEX (Modelització i Simulació Tèxtil), que generarà una nova tecnologia capaç de fer estalviar tones de matèria primera, temps i energia als fabricants de la indústria tèxtil. En aquest projecte, un consorci de 12 empreses i laboratoris de recerca punters a tot Europa dissenyaran un sistema intel·ligent capaç de reduir, en tres quartes parts, el temps i la matèria primera necessaris per a la posada a punt de la maquinària de les cadenes de producció de productes d’alt valor afegit. El nou sistema estarà enllestit en poc més de tres anys.

Per als industrials tèxtils que treballen els anomenats tecnotèxtils o altres productes amb alt valor afegit, una de les operacions més costoses, que incideix directament en el preu final del producte, és la posada a punt de les màquines que formen part de la cadena de producció.

Aquest tipus d’empresa que fabrica productes d’altíssima qualitat, amb controls molt exigents, canvia molt sovint, diàriament, el tipus de producte que fabrica (algunes empreses arriben a fabricar més de mil productes diferents cada any). Per això, els tècnics han d’adaptar nous paràmetres al nou producte i han de calibrar i reconfigurar contínuament la maquinària amb operacions de prova-error, invertint en aquest procés un bon nombre d’hores, d’energia i de matèria primera, la qual cosa repercuteix, finalment, en el preu que paga el client. Aquest és un fet que resta competitivitat.

MODSIMTEX generarà una nova tecnologia capaç de reduir, en un 75%, el temps i la matèria primera i permetrà estalviar fins un 7% l’energia que s’ha d’invertir en la posada a punt de les maquinàries quan es canvia de producte. Aquesta tecnologia, que es basa en un sofisticat i complex software lligat a sistemes d’intel·ligència artificial, s’integrarà directament a la cadena productiva de qualsevol empresa tèxtil.

El projecte MODSIMTEX té un pressupost total de 4,6 milions d’euros, dels quals la Unió Europea n’aporta 3,3 milions i l’INTEXTER de la UPC en gestionarà directament 1,7 milions. La resta l’aporten els altres 11 socis europeus. El projecte té una durada de tres anys i mig i ha estat aprovat recentment per la Unió Europea dins del setè Programa Marc d’R+D.


Un exemple d’aplicació

Un dels productes tecnotèxtils d’alt valor afegit és l’anomenat paper bed coating, un recobriment tèxtil fabricat amb teixit no teixit que s’ha d’integrar als grans rodets de les rotatives i que funciona a mode de llit per tal que els diaris, les revistes o qualsevol publicació impresa surti amb condicions idònies de qualitat.

El paper bed coating ha de tenir unes característiques molt afinades, perquè es canvia molt sovint segons el tipus de paper amb què treballi la rotativa. Cada cop que es canvia el tipus de paper s’ha de canviar el paper bed coating. Les màquines que fabriquen aquest recobriment especial són enormes, pesen moltes tones i s’han de reconfigurar cada cop que canvia el tipus de recobriment que s’ha de fabricar. Les proves per a la reconfiguració de la maquinària comporten llençar tones i tones de teixit, la inversió d’energia no productiva i una pèrdua d’hores de feina igualment improductives.

Una de les empreses que fabrica aquest producte és Heimbach, sòcia del projecte MODSIMTEX. Heimbach pot arribar a canviar cada any unes mil vegades la configuració de la seva maquinària. Quan l’empresa implementi al seu procés productiu el sistema intel·ligent desenvolupat en el projecte MODSIMTEX, serà capaç de tractar computacionalment totes les variables i integrar-les directament al circuit de producció, de manera que podrà estalviar-se les tones de matèria primera, energia i hores de feina que es malgasten en proves i errors. Heimbach podria arribar a estalviar un 7% del cost total en el procés de fabricació de cadascun dels productes, un percentatge que, en aquest tipus d’indústria, és molt significatiu, perquè equival a milions d’euros a l’any.

Un exemple semblant es pot aplicar a les empreses que fabriquen els anomenats geotèxtils, com ara els reforços per a la construcció d’infraestructures del transport i comunicació, que requereixen també una quantitat molt alta de matèria primera i d’adequació i canvi constant a les exigències d’ús.

Segons el coordinador, José Antonio Tornero, promotor i investigador de l’INTEXTER, el sistema podrà ser aplicat a qualsevol producte de qualsevol procés productiu de qualsevol empresa, inclòs en el sector de la moda.


Un projecte multidisciplinari

La iniciativa compta amb especialistes en les àrees tecnològiques que requereix la complexitat de la producció tèxtil, com ara la pròpia producció tèxtil de productes d’alt valor afegit, la modelització matemàtica, la simulació numèrica, les aplicacions informàtiques tèxtils, la intel•ligència artificial, el control electrònic i mecànic, la regulació automàtica i la monitorització on line de les característiques del producte.

A més de liderar i coordinar el projecte, l’INTEXTER treballarà tecnològicament en el seu camp d’expertesa, que és la filatura, amb un equip de sis persones composat per Tornero, Francesc Cano, M. Carme Domènech, José Fresno, Javier Casado i Víctor Fernández. La UPC aporta també la part de la intel•ligència artificial amb la participació del Grup d’Enginyeria del Coneixement i Aprenentatge Automàtic (KMLg), amb seu a Barcelona.


Distribució econòmica i socis del projecte

L’INTEXTER ha triat es socis del projecte responent a dos criteris: que siguin líders en el sector i en la seva àrea d’expertesa i que siguin empreses ubicades geogràficament molt a prop d’un laboratori de recerca, també associat al projecte. El consorci està format, doncs, per l’INTEXTER de la UPC, la Universitat Politècnica de Lodzka (Polònia), la Universitat Politècnica de Liberec (República Txeca), el Sächisches Textilforschungsinstitut e.V. (Alemanya) i el Deutsche Institute für Textil-und Faserforschung Denkendorf (Alemanya), pel que fa a institucions universitàries i de recerca. Quan a les empreses, hi formen part: Spolsin (República Txeca), TFA (República Txeca),Heimbach (Alemanya), Roeders (Alemanya), Santoni (Itàlia), Infotex (Espanya) i BMS, Bèlgica.


L’INTEXTER de la UPC

L’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial (INTEXTER) de la UPC és un institut de recerca ubicat al Campus de Terrassa, on treballen actualment prop de 60 professionals entre investigadors, personal d’administració i serveis i investigadors en formació. El pressupost anual de l’Institut és de dos milions d’euros. El 50% d’aquest pressupost va a càrrec de la UPC i la resta s’obté dels convenis de recerca europeus, nacionals i projectes específics amb les empreses.

L’Intexter compta amb una superfície de 3.900 metres quadrats en diferents ubicacions: la seva seu principal, al bell mig del campus universitari; l’Institut Politècnic del Campus de Terrassa (a l’antiga mancomunitat Sabadell-Terrassa) i al centre tecnològic Leitat. En aquest espais treballen nou laboratoris diferents en tres línies fonamentals de recerca: la química tèxtil, la mecànica tèxtil i el medi ambient.

L’INTEXTER va néixer fa ara 54 anys a l’empara de Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Terrassa (l’actual ETSEIAT). Actualment, l’INTEXTER pertany a les principals xarxes de recerca internacional del sector tèxtil com ara l’European Group of Development of Textile Reserarch (GEDRT), The European Textile Network for Technology Transfer (TEXTRANET) i l’Association for Textile Universities (AUTEX).


dimecres, 15 d’octubre del 2008

El professor Juan Hinestroza visita l'INTEXTER





Imatge: Canal Terrassa TV

Entrevista a Juan Hinestroza: "Queremos más ingenieros de Terrassa"

Artícle publicat al Diari de Terrassa del dimarts 14 d'octubre de 2008

dijous, 17 de juliol del 2008

Investigadors de la UPC a Terrassa creen el primer equip nacional per fabricar nanofibres tèxtils

LA NANOTECNOLOGIA S'APLICA JA A DIFERENTS INDÚSTRIES

L’Institut d’Investigació Tèxtit i Cooperació Industrial (INTEXTER) del Campus de la UPC de Terrassa ha creat una màquina per produir nanofibres tèxtils, la primera amb tecnologia espanyola. Estats Units, Alemanya i Japó tenen ja aquesta capacitat però el prototip de la UPC inclou un software de disseny propi. Fins ara, el procés es manipulava de forma manual. Segons Arun Naik, director del treball: “Nosaltres hem volgut evitar el risc de l’error humà computeritzant aquest equip amb un PC”. El prototip terrassenc també produeix moltes més nanofibres, entre 3 i 5 grams per hora, 10 vegades més del que es pot fer amb els mètodes actuals.

Els investigadors diuen que la revolució industrial del Segle XXI serà a nanoescala. Aquestes petites partícules (d’una bilionèssima part d’un metre) no tenen les mateixes propietats que el material original. Per exemple, un cristall de sucre no és dolç ni una nanopartícula d’or és groga. La nanotecnologia es pot aplicar a moltes indústries com la cosmètica, l'aeroespacial, la química o l'electrònica. En la tèxtil, les nanofibres poden significar el futur d’aquest sector. Per Arun Naik: “Hem de buscar noves aplicacions del tèxtil per afegir un ‘supervalor’ a les fibres”.

Així es poden aconseguir tèxtils resistents a les taques, que no es mullin o autorentables, antibacterians o que aportin calor o fred. Una agulla deixa caure una gota (que és un polímer dissolt en aigua). Degut a l’electricitat, el polímer líquid es converteix en sòlid i després, en un doll de nanofibres preparades per adherir-se al teixit.

Segons el professor Naik, actualment la nanotecnolgia ja s’aplica en la indústria armamentística, des de les bombes de fragmentació als uniformes dels soldats americans, que són capaços de canviar de color o que resisteixen la guerra química, i també per aconseguir roba i equipament esportius d’elit. Cap al 2015, aquesta tecnologia podria ser accessible per a totes les butxaques. De moment, el prototip es presentarà al setembre en un congrés internacional a Àustria i la UPC busca ja indústries interessades.

Naik i dos tècnics de la UPC, Jose Antonio Tornero i Francesc Cano, han necessitat sis mesos de treball i 20.000 euros per desenvolupar aquest prototip.

Font de la notícia: Canal Terrassa TV

divendres, 16 de maig del 2008